Santa Cecília de Montserrat és un espai consagrat pels segles. Fundat l’any 945 d. C., el temple a penes conserva indicis d’aquella obra preromànica. Gairebé tot el que observem pertany a les reformes i modificacions dels segles XI i posteriors. A l’exterior hom pot admirar els tres absis llombards amb les seves característiques faixes i arquacions. A l’interior fruïm d’un espai gairebé quadrat, constituït per tres naus que tenen la singularitat que les laterals són més curtes que la principal i que es comuniquen entre elles per dues grans arcades. La diferència de nivell d’aquestes naus s’explica pel pendent de la muntanya sobre el qual està edificada l’església. Aquest espai, sever però amable per les seves proporcions abastables, enriquit per les pintures i els vitralls de Sean Scully, ha accentuat notablement les seves característiques d’espai sagrat, amb la llum tamisada pels vitralls, elements, tots ells, que predisposen l’esperit a una actitud respectuosa de silenci tranquil, reflexió assossegada i experiència del sagrat.

Durant onze segles ininterromputs, Santa Cecília ha estat un lloc de culte, i la intervenció artística de Sean Scully no altera aquesta funció. El pintor irlandès ha volgut expressament que aquest espai fos un punt de trobada entre la secular tradició religiosa i l’art d’avantguarda més genuí una funció que es perpetua avui amb la creació artística de Sean Scully.

 

La restauració recent: de 2013 a 2015

La restauració de l’església duta a terme per la Diputació de Barcelona durant els anys 2013 i 2014, realitzada per Xavier Guitart, ha tret a la llum alguns dels estrats principals de la història de l’església, que es perceben a través de les diferents capes visibles als costats del paviment. L’estrat més profund del sòl pertany a l’època fundacional i medieval del temple. Les diverses modificacions que sofrí l’edifici entre els segles XVI i XVIII han deixat petjada en alteracions del paviment. La restauració del 1863 és la que va afectar més els nivells, aixecant la nau nord per a fer-la accessible al primer pis de la casa annexa. Darrerament l’arquitecte Xavier Guitart ha restituït a l’edifici el nivell originari, tot deixant a la vista les diferents fases arqueològiques de l’edifici en el transcurs dels segles.