Segle IX dC. El territori, sostret en la invasió àrab el 716, va ser reconquerit i repoblat en el marc de l’estructuració de la Catalunya carolíngia.
Entorn del 900. Per primera vegada s’esmenta l’església de Santa Cecília de Montserrat, ubicada en un lloc proper al castell Marro, un topònim autòcton d’origen preromà. D’aquest castell no queda rastre i tot fa pensar que era una torre de guaita i defensa d’aquesta església i de tota la vall de Marganell, el poble més pròxim.
942. El sacerdot Cesari compra per deu unces d’or el domini del castell Marro i l’església de Santa Cecília a la seva tia Druda i al seu cosí Ansulf.
945. El 24 de juny, el bisbe Jordi de Vic signa l’acta de fundació del monestir benedictí de Santa Cecília de Montserrat, governat per l’abat Cesari amb el beneplàcit dels comtes Sunyer i Riquilda de Barcelona. Aquesta comtessa va ser una gran protectora de Cesari i el seu monestir.
957. Guadamir, bisbe de Vic, consagra l’església de Santa Cecília de Montserrat —que l’abat Cesari havia restaurat— amb els tres altars dedicats a santa Maria, santa Cecília i sant Pere.