Coincidint amb el Dia de la Dona, 8 de març, el P. Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, va glossar la importància històrica de les beguines com a moviment religiós renovador, exclusivament femení, en l’Església medieval. Les beguines eren geloses de la seva llibertat personal, vivien com a religioses en colònies però sense vots ni fundador reconegut. Algunes d’elles van escriure les seves experiències místiques, tot utilitzant les llengües vernacles. Aquests escrits, a més del valor místic, són monuments de la filologia germànica dels segles XII i XIII. La mística de les beguines es nodria dels textos dels grans teòlegs espirituals de la zona del Rin (Ruysbroeck, Eckhart, Tauler i Suso). D’aquest humus van sortir els moviments laïcals dels Amics de Déu i, un segle més tard, els Germans de la Vida Comuna, laics i sacerdots en igualtat de drets lliurats a la pregària, a l’estudi i l’ensenyament, sense vots religiosos i sense fundador. En aquest context predominava el sentit laïcal del cristià i la lectura directa de la Bíblia i dels llibres religiosos en llengua vernacla.