Antoni Vila Delclòs, artista plàstic i historiador del vitrall, va oferir una interessant conferència sobre la història del vitrall i el seu paper com a element artístic i espiritual. Vila va fer un repàs de la doble funció del vitrall des del seu inici a l’Europa dels segles XI-XII: la de tancament físic per protegir els fidels i temperar les inclemències del temps a l’interior dels temples i la d’explicar històries i, per tant, de moralitzar la societat. Aquestes dues funcions han anat sempre lligades l’una amb l’altra i s’han complementat, han crescut tècnicament i estèticament i han arribat fins als nostres temps, encara que moltes vegades s’hagi considerat aquest art com a menor i lligat a l’arquitectura. No és fins a començament del segle XX que aquests conceptes canvien i es transformen, evolucionant i donant a l’art del vitrall un concepte encara més ampli amb la incorporació de l’abstracció com a forma d’expressió. Vila també va aprofundir en el treball a la Sagrada Família, en col·laboració amb el seu pare, l’artista Joan Vila Grau.