Jordi Pericot va pronunciar una conferència molt interessant per contextualitzar l’art cinètic i les seves aportacions. En el context del franquisme i el desig de llibertats, Pericot va situar aquest corrent com un intent d’apropar l’art a l’individu. L’artista va subratllar que el cinetisme vol incidir en la funció eminentment social de l’art i en l’estímul del pensament crític, negant l’obra única i promovent aquesta com un procés d’autoria compartida.