Poques obres en la història de la música occidental tenen la particularitat que en ser anomenades s’hi afegeixi, d’immediat, el nom del seu creador. El Messies de Händel és una d’aquestes obres. En els nostres dies, pot semblar per al profà que Händel només va compondre un sol oratori nadalenc ja que, any rere any, amb l’arribada del Nadal, s’interpreta fins a la sacietat. El cert, però, és que Händel va arribar a compondre fins a trenta-dos oratoris i que el Messiah no és un oratori nadalenc sinó de Pasqua. No és menys cert, però, que des de la seva estrena el 13 d’abril de 1742 fins a una interpretació just sis dies abans de la seva mort (ocorreguda el 14 d’abril de 1759), va ser un oratori que es va interpretar més de cinquanta vegades i es va erigir, així, en l’obra més coneguda i exitosa del compositor de Halle. Som davant d’una de les més grans peces de la història de la música. En aquesta sessió hem abordat el nucli del naixement d’aquesta partitura canònica de la música occidental, així com també al moment de crisi absoluta viscuda per Händel que posteriorment va ser capaç de transformar-la i deixar-se inspirar per la mateixa divinitat. Oriol Pérez Treviño
Oriol Pérez i Treviño (Manresa, 1972). Musicòleg i assagista, és fundador i impulsor de l’Orquestra del Montsalvat. Al llarg de la seva trajectòria ha estat, entre d’altres, Director general de L’Auditori de Barcelona, Director artístic del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, Coordinador General del Centre Robert Gerhard i de la Xarxa de Músiques a Catalunya. Ha publicat diferents llibres i articles centrats en temàtiques relacionades amb el romanticisme i l’espiritualitat. En l’actualitat està treballant en la redacció d’un assaig sobre J. S. Bach junt a l’escriptor Miquel de Palol, és coordinador artístic del Festival de Cant Coral Catalunya Centre i conseller editorial de la Revista 440.