Mercè Ibarz, escriptora i periodista cultural, va pronunciar la conferència Rodoreda i la pintura (quan el món s’ha ensorrat), en què ens va endinsar en la faceta pictòrica de la reconeguda escriptora d’obres canòniques de les lletres catalanes com Mirall trencat o La Plaça del Diamant. Als anys 50, després de dues guerres, Mercè Rodoreda enceta a París una faceta nova: la pintura. Fa aiguades i collages. Se’n conserven prop de dues-centes. En ple exili, és un moment de crisi material i espiritual per a ella. Ha fet contes, poesia i teatre a Llemotges i Bordeus, però la novel·la no li surt. La seva pintura, vigorosa i moderna, té clares influències de les obres del moment de l’art brut, Miró, Klee, De Sucre, Michaux, Picasso, Kandinsky. Sobretot en l’art brut i en l’art dels infants. Una dedicació que li obrirà les portes de la novel·la, a Ginebra, on emergiran les seves veus narradores de postguerra, que bé poden ser considerades art brut pel que tenen de criatures fora del cànon de la història.

Inscripcions