Va ser de forma casual que em va arribar a les mans un article sobre John Taylor, el cirurgià oculista (i xarlatà) que va operar de la vista dos grans genis de la música com són J. S. Bach i G. F. Händel. El resultat del seu tractament va ser el mateix: la ceguesa absoluta.

Hem elevat aquesta anècdota a nivell de tema, i la ceguesa és el fil conductor d’un programa en què les obres interpretades es posen al servei de la història que volem explicar. La vida de Georg Friedrich Händel dona per a moltes anècdotes, però també per fer un retrat de què volia dir ser compositor a l’època. Els criteris per seleccionar les peces tenen a veure amb el text que s’hi canta, el moment en què van ser compostes per Händel i, per ser sincers, també amb criteris purament personals d’atracció cap a unes melodies que ens toquen la fibra.

A alguns us podrà sorprendre que un tenor canti àries inicialment pensades per a dones. Però no és el barroc un camp fèrtil a allò ambigu entre els gèneres? No hi ha personatges andrògins, homes castrats i, en els escenaris, dones “amb pantalons” i homes amb kalashnikov amb fines i agudes veus? En tot cas, i sense ànim de frivolitzar, sempre podem apel·lar a l’interès de descobrir noves sonoritats en el repertori.

Que passeu una bona estona.

Roger Padullés