El Simbolisme va ser una de les tendències principals del Modernisme. A Catalunya en la pintura el varen conrear Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol –quan abandonà la influència naturalista–, Joan Brull, Josep M. Tamburini, Sebastià Junyent i Adrià Gual, entre altres. En principi venia a ser una resposta estètica de caire espiritual, però es plasmà en un estil tan agradós, per la seva temàtica d’ensomni i el joc que extreia de l’ornamentació vegetal, que molt aviat, entorn del 1900, esdevingué massivament utilitzat per la nova moda Art Nouveau.