Darrera sessió de l’any de l’Institut Art i Espiritualitat Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat. Com altres anys en aquestes dates, el vam dedicar a la poesia. I vam convidar un amic i gran col·laborador de Montserrat com és el reputat crític d’art i poeta J. Corredor-Matheos. Vam gaudir d’una lectura en què l’autor va compartir el seu recorregut íntim com a poeta des de la simple però atenta observació de la realitat que l’envolta, sobretot la familiar: des de la sensibilitat per una neta que acaba de néixer, a la reflexió sobre la mort. Corredor-Matheos va llegir la seva poesia sintètica i despullada, amb què sempre ha aconseguit dir molt amb molt poc, i ens va fer passar una estona formidable.
“La poesia s’escriu simplement perquè si, sense buscar res, sense desitjar res. Hom no té intenció ni voluntat d’escriure, sinó d’estar atent, sense esperar res, i s’esdevé, en el moment més inesperat de vegades, que hom escolta –per dir-ho amb paraules de Rilke– les primeres paraules d’un poema. En el moment d’escriure, el poeta ha d’oblidar tot allò que sap en el pla conscient i recuperar la ignorància i la innocència primigènies. Se m’acut, per expressar-ho gràfica i provocativament, que la poesia, en cert sentit, ha de ser una lliçó d’ignorància. Perquè sorgeixi la poesia s’ha de produir un buit interior.”