“La poesia s’escriu simplement perquè si, sense buscar res, sense desitjar res. Hom no té intenció ni voluntat d’escriure, sinó d’estar atent, sense esperar res, i s’esdevé, en el moment més inesperat de vegades, que hom escolta –per dir-ho amb paraules de Rilke– les primeres paraules d’un poema. En el moment d’escriure, el poeta ha d’oblidar tot allò que sap en el pla conscient i recuperar la ignorància i la innocència primigènies. Se m’acut, per expressar-ho gràfica i provocativament, que la poesia, en cert sentit, ha de ser una lliçó d’ignorància. Perquè sorgeixi la poesia s’ha de produir un buit interior.”